Ni millor ni pitjor

Entrada publicada a l'octubre de 2011. Ara que surten al carrer sentiments enfrontats un recordo aquestes reflexions fetes arrel de...arrel de no res, unicamente les vaig fer.

Doncs ara mateix estic asseguda al sofà de casa meva esperant que es facin les 20:30 per anar a entrenar, be millor dit a patir per què avui fem costes, i he  posat la tele per fer temps.
Agafo el supermando de la tele, que sembla part del tauler de comandament d’un avió per la quantitat de botonets que te, i faig zapping. M’aturo a un canal per sentir el concert acústic del grup català Manel. Fan un tipus de música folk però amb unes lletres entretingudes que expliquen històries de vacances, infantesa, amor...vida.
I ara algú pot estar pensant que això no es res com per a comentar-ho al blog però el curiós del cas es que el concert es va gravar per Canal + i per emetre’l a nivell nacional. La raó es que aquest grup ha estat número 1 de vendes a nivell espanyol (si, a mi també m’ha sorprès)
La reflexió que vull fer és que a mi m’agradaria que això no fos quelcom extraordinari. Si la música es bonica, el ritme aconseguit, el to de veu agradable tant fa en quin idioma es canti. Que passa, ara em direu que tots enteneu l’anglès? Mes voldríeu!! I així i tot sentim i cantem (o al menys ho intentem) cançons en angles sense cap mena de problema ni vergonya.
Doncs molt be, un grup català que canta en català es numero 1 en vendes a Espanya (i no dic Estat Espanyol, que a mi no em fa res  anomenar a cada cosa pel seu nom) I ni els uns ni els altres ho han d’aprofitar per guanyar punts per la seva causa. Es música i prou.
Penso moltes vegades que les diferències i les generalitzacions les fem nosaltres.
Sempre m’he preguntat perquè existeix el dia de la dona treballadora? Fins que no existeixi el dia de l’home treballador no hi haurà normalitat.
Perquè els joves han de ser d’esquerres? Perquè son progressistes només els socialistes i comunistes? Perquè la dreta vol desmantellar la societat del benestar i l’esquerra potenciar-la (perdoneu que faci un parèntesi per riure: je,je,je) 
Perquè si porto una bandera estel·lada soc un defensor dels meus sentiments i arrels i si porto una bandera espanyola soc una fatxa retrograda?
Tots els catalans son del Barça o independentistes? Radicalment NO. Som menys catalans per això, clarament NO (espera que ara canten una que m’encanta Al mar!)
Tots els madrilenys son del Real Madrid,  va a ser que no. A les dones no ens pot agradar el futbol?
Els nens no poden jugar amb nines? Jo tenia un cotxe teledirigit blau i groc amb el número 7 i uns Madelman i també el Nenuco, la Nancy (amb complements) i quan estudiava la carrera em van regalar els Pin i Pon....i que passa? Crec que soc bastant normaleta a pesar de totes aquestes experiències.
Tots els polític son corruptes i aprofitats? Desitjo pensar que no.
Es obligat beure alcohol si surts per la nit? Es necessari haver provat les drogues per saber que no son recomanables? Cal aguantar fins les 5 de la matinada encara que estiguis aburrida i cansada només perquè es lo s'espera?
No som borreguitos que haguem de sentir i pensar el mateix però això no vol dir que siguem pitjors. Com deia aquell...”ni millors ni pitjors, diferents”.
Em molesta la generalització positiva i la negativa encara més. Ni tot lo meu és lo millor ni lo contrari el pitjor. M’agraden les tertúlies politiques on hi han participants amb pensaments diferents, per poder sentir arguments i punts de vista variats (però sense crits, si us plau no ho aguanto).
Be, avui no estic gaire inspirada, pot ser algú no entendrà la reflexió: es ben senzilla tots tenim coses bones, no hem de posar etiquetes ni excloure’ns pel fet de ser el que som.
Això és el que penso...i no tiene por qué gustarte.