Au pos a còrrer! La otra crónica

Avui tinc una sensació agredolça.

Després de córrer una mitja marató (21,067 km per qui no ho sàpiga) crec que és el més normal.

Sensació agra perquè el meu cos em diu a crits que m'he passat ,que fer 9 km amb dolor intens a la zona lateral del genoll, més concretament a nivell del tensor de la fàscia lata i la cintilla iliotibial, és una exageració (a part d'una irresponsabilitat afegeixo).

Que patir (perquè vaig patir que ho sapigueu) simplement per sortir d'un punt i arribar a un altre és poc comprensible per la gran majoria. Només el que es marca unes fites personals de superació o per aconseguir un objectiu, encara que sigui mantenir el pes, pot entendre l'enganxada total que et genera el running.

Sensació dolça per ser capaç d'acabar, d'aguantar el dolor, una mica el fred i la solitud del corredor durant 21 km. (Bé sola, sola no anava que Sonia B em va acompanyar 9 km i el recorregut estava plegat de ciutadans mes animats que nosaltres, xiquets que t’oferien la mà per picar i voluntaris que ens vigilaven com a nens petits)

Sensació dolça per saber que els meus companys obrien el camí pel qual jo passava, notant que part de la seva estela em empenyia en el meu afany de finalitzar. Us puc dir que són uns cracs, han rebentat els pronòstics ... estava pensant que vaig a demanar que els facin el control antidopatge perquè això no és normal.

O potser són les zapas noves i super fashions que portaven Silvia i Dolors amb floretes liles i xarol? Però nenes vosaltres que vau esmorçar?

O els cabells a l'aire en pla lleona de Susana ... o va ser una altra cosa?

O que l'acolloniment, per dir-ho fi, que manifestava Sònia P des de la setmana prèvia li ha donat un punt d'adrenalina que jo no he tingut?

O que la tossuderia de Sònia B li va fer veure que d'acabar caminant res de res?

Punt i a part per als nois del grup.

Començant per el mestre Dani, que ens dóna la justa i necessària píndola de confiança però realista, que ens ha guiat per aquest món i per altres ... que encara recordo el barranc del Camí Ample!

Kiko amb això d'haver de pensar en el casament i els interruptors no perd el temps en altres coses i corre, corre i corre.

Felip que es va lesionar al bessó però va aconseguir un tiempazo...el negre encara està agraint-li que no li avancés.

Joan P. .. no va arribar abans perquè no havia pedres pel camí, és una mica cabreta el noi.

I menció especial a Joan V l'ànima caritativa que va recollir els dorsals i regalets diversos i que en deixar anar el llast es va sentir lleuger i mà a mà amb Dolors van arribar a meta en un tres i no res.

Tots hem aconseguit el que ens havíem proposat, amb millor o pitjor resultat però el que vam gaudir durant els entrenaments, comentant cosetes al facebook del grup o durant el viatge no té preu ... o si però val la pena.

Dels companys de la UEC no dic res perquè em donen moooolta enveja ... FELICITATS a tots.

Vinga Maite, no ploris que si que me'n recordo de tu i de que avui es el teu aniversari, que ahir et vas regalar un bon dia, amb pastís de xocolata inclòs i la satisfacció d'una cursa espectacular i sense necessitat d’anisets homeopàtics...a pelo!!!

Benvinguda al grup de les cuarenteañeras cañeras i que gaudeixis molts anys ... i que la resta del grup ho vegi.

Au pos a corrèr!!!